Per a mi no existeixen gèneres ni tipus de pel·lícula. Els tipus estan fets per motius
comercials i contribueixen a la confusió del cinema en general.
Per a mi el cinema es divideix en una bona o una dolenta pel·lícula.
Edgar Baghdasaryan
pel·lícules
Les mans d'Alicia
Guió i direcció: Verònica Font i Yolanda Olmos
Producció executiva:
Producciones Doble Banda: Yolanda Olmos
Televisión Española: Andrés Luque
Televisió de Catalunya: Jordi Ambròs
Fotografia: Pablo García
Muntatge: Yolanda Olmos y Verònica Font
So directe: Verónica Font
Una producció de: Producciones Doble Banda-Televisión Española-Televisió de Catalunya
Amb el suport de: ICEC Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Any: 2017
Sinopsi:
Aquesta és la història d'Alícia de Larrocha, una pianista de mans petites, admirada i estimada internacionalment, una història de passió per la música i un viatge sobre el poder del desig per descobrir a la dona més enllà de l'artista.
"No em mou actuar davant del públic, és la mateixa música la que em mou".
Alícia de Larrocha
Tchindas
Directors: Marc Serena i Pablo García
Producció executiva: Yolanda Olmos
Fotografia: Pablo García
So directe: Marc Serena
Al 1998, Tchinda va aparèixer entrevistada en el setmanari local. És l’única vegada que ha
explicat la seva història, però va ser suficient perquè el seu nom comencés a circular
per tot Cap Verd, fins i tot a aquells racons que no ha trepitjat mai. Ara tchinda és un
nom comú, en la manera com s’anomenen les persones gai i trans en aquestes illes.
Des de llavors, i sense voler-ho, s’ha convertit en un mite, en una de les dones més
conegudes d’aquest arxipèlag a 500 quilòmetres de Senegal. La Tchinda té 35 anys i
s’ha guanyat el respecte dels seus veïns, a vegades també per la força, com ho
demostra una cicatriu al nas.
Té els dots de líder, és implacable, lleial i fascinant. Una dona d’acció, capaç
d’aglutinar tot un barri i amb una vida que mereix convertir-se en la primera dona
trans negra i africana que arribi a les pantalles.
Gran Premi del Jurat (Outfest film festival 2015); Millor Llargmetratge Documental (Chicago Reeling film festival 2015); Millor Documental Nacional (Miradasdoc 2015); Millor Pel·licula Nacional, Millor Direcció i Premi del Públic (LESGAICINEMAD, 2015); Millor Documental (Cape Verdean American Film Festival, 2015) i Premi al millor pitch al Zagreb Dox (Croacia)
Kilian Jornet, el comptador de llacs
Directora: Verònica Font
Producció executiva: Yolanda Olmos
Directora de producció: Leonor Miró
Fotografia: Pablo García
So directe: Urko Garai
Ajudant de direcció: Eduard Jornet
Productores: Producciones Doble Banda-Televisió de Catalunya-Les productions de la Main Verte-8 Montblanc
Amb el suport: ICEC
Any: 2013
Sinopsi:
Un documental que ens desvetlla, a través de la mirada i els pensaments més íntims
de Kilian Jornet , els seus desitjos, el seu amor per la muntanya i per aquelles
persones que són part de la seva vida i han contribuït a forjar a un gran esportista i a
un ésser humà excepcional.Un viatge emocionant per descobrir al nen que somiava ser comptador de llacs.
" La muntanya t'ho pot donar tot però també t'ho pot llevar tot "
" Si tingués un fill m'agradaria oferir-li el que he rebut: aire i autonomia perquè pugui ser ell mateix."
Kilian Jornet
ESCOLTA
Director: Pablo García Pérez de Lara
Muntatge: Pablo García Pérez de Lara
Fotografia: Pablo García Pérez de Lara
So directe: Marc Gimeno y Joan Llambies
So: Verónica Font
Amb la col·laboració de l'Escola Municipal Tres Pins de Barcelona
Any: 2014
Pel·lícula documental gravada en llengua de signes catalana (LSC) i en llengua oral catalana, subtitulada per a persones sordes i oïdores.
Sinopsi:
Que immens és el ventall educatiu i que necessari, com a adults, l'apropar-nos a les seves diverses formes de mirar i ensenyar; aquesta pel·lícula mostra el dia a dia en una escola en la qual nens oïdors i nens sords comparteixen les aules i aprenen, els uns i els altres, llengua de signes i llengua oral.
"Entendria un món de persones sordes sense el llenguatge oral però mai entendria un món de persones sordes sense la llengua de signes"
Pablo García Pérez de Lara
Seleccionat, entre d'altres, a L'Alternativa de Barcelona 2014 on rep el GAC honorífic al millor guió de curtmetratge de la secció Panorama.
La camisa de Christa Leem
Directora: Leonor Miró
Producció executiva: Yolanda Olmos
Guió: Germán Balart
Fotografia: Pablo García
So: Verònica Font
Empresa productora: Producciones Doble Banda-Televisió de Catalunya
Amb el suport: ICIC
Any: 2012
Sinopsi:
A mitjans dels anys 70 Christa Leem va inventar un art. Abans moltes altres artistes s’havien tret la roba i, en plena agonia del règim franquista, vedettes, actrius, cantants, famoses i aspirants van saltar la tanca repressiva del nacionalcatolicisme i es van despullar. Però Christa ens va mostrar el cos nu, blanc, lleuger i prematur per descobrir-nos l’ànima transparent i lliure.
"Me gusta vivir la vida, vivirla a tope; disfruto viviéndola, ya sea en la calle, en casa, en el trabajo, con los amigos, sola, con mis perros, en la playa, en el campo, en un avión, en un tren, en un coche, en una Vespino, en cualquier sitio... disfruto de la vida."
Christa Leem
Desitjos
Directora: Yolanda Olmos
Fotografia: Pablo García
So: Verònica Font.
Directora de producció: Leonor Miró.
Muntatge: Yolanda Olmos
Empresa productora: Producciones Doble Banda y Fundación Cruz Blanca
Amb el suport: Gobierno de Aragón.
Any: 2012
Sinopsi:
Una maleta plena de somnis i un viatge a través dels desitjos de cinc dones treballadores sexuals.
“La gente no me acepta ni como fui ni como soy ahora, la gente cree que porque fui mujer de prostíbulo, tengo que ser por obligación eternamente prostituta.”
Rosangela
pluja del nord
Directora: Leonor Miró
Producció Executiva: Yolanda Olmos
Fotografia: Pablo García
So: Verònica Font
Ajudant de direcció: Itati Moyano
Empreses productores: Producciones Doble Banda - Soread 2M- Entrepobles-Assaida Al Horra
Any: 2011
Sinopsi:
Hakima Naji, activista històrica del moviment feminista marroquí, emprèn un viatge
pel nord del Marroc on descobrirà una generació de dones oblidades les històries de
les quals han estat ocultes durant més de 50 anys. Dones fortes que, en la dècada
dels 50, van arriscar la seva llibertat i la seva vida en la lluita per la independència del
seu país.
"Qui tingui algun dret ha de demanar-ho, el dret no desapareix si el seu amo ho
persegueix
Batoul Aouami
Oblidant a Nonot
Director: Pablo García
Producció executiva: Yolanda Olmos
Directora Producció: Leonor Miró
Fotografia: Sandra Ortíz/ Bet Rourich
So directe: Urko Garai, Verònica Font y Gerard Tárrega
Muntatge de so i mescles: Verònica Font
Interpretat per: Pepita Cedillo, Rosó Folqué, Diana Ferré i nens i nenes de l'escola 'Tres Pins' de Barcelona.
Empresa productora: Producciones Doble Banda
Amb el suport: ICAA
Any: 2011
Sinopsi:
Diana, una nena sorda de sis anys, que acaba de perdre a la seva gata Nonot,
gaudeix de les petites sorpreses que li ofereix el dia a dia i pren consciència, també,
del poc que l'escolta el món que l'envolta.
"Ser sord no significa ser mut"
Pepita Cedillo
“Sí, una de les coses que també vaig voler captar és l'extraordinària capacitat
d'expressar-se que atorga el coneixement de la llengua de signes”
Pablo García
Mura, un poble de cine
Director: Pablo García
Producció executiva: Yolanda Olmos
Directora de producció: Leonor Miró
Fotografia: Pablo García
So directe: Marta García
Muntatge de so i mescles: Verònica Font
Empresa productora: Producciones Doble Banda-Televisión de Cataluña
Amb el suport: ICIC
Any: 2009
Sinopsi:
Mura, un petit poble ubicat en una vall a uns 50 km de Barcelona, resisteix el pas del temps i conserva la màgia que li donen les muntanyes, les seves parets medievals i la seva petita riera. Tots aquests aspectes fan de Mura un valiosísim plató cinematogràfic i, en els darrers anys, moltes productores han decidit rodar als seus carrers.
El Marc i la Sara, dos adolescents enamorats del cinema, a partir d'un treball de recerca de l'institut, decideixen investigar sobre Mura i la relació dels seus habitants amb el món del cinema. Rodatges professionals, cineastes amateurs, animacions, projeccionistes de carrer, se'ns van descobrint a través de la mirada encuriosida d'ambdós nois.
7 Històries i 1 ciutat
Directora: Verònica Font
Producció executiva: Yolanda Olmos
Directora de producció: Leonor Miró
Fotografia: Pablo García
So directe: Verònica Font.
Muntatge de so i mescles: Verònica Font
Amb la participació de: Mireia Mena, Gemma Pla, Lurdes Rimalló, Jana Jawara, Doris Ayala, Maite Carrés i Dolors Roig
Musica: De Calaix
Empresa productora: Producciones Doble Banda i Ayuntamiento de Figueres.
Any: 2009
Sinopsi:
7 Històries i 1 Ciutat relata la vida de set dones a la ciutat de Figueres. La Maite, la Dolors, la Jana, la Dori, la Gemma, la Mireia i la Lurdes, ens donen la seva visió en diferents aspectes de la vida. Ens mostren el seu univers quotidià de manera senzilla i exemplar. La música del grup De Calaix acompanya la narració, mostrant-nos una Figueres desconeguda.
Bolboreta, mariposa, papallona
MESALLA. PACIFISTAS EN IRAQ
Director: Pablo García
Productora Executiva:Yolanda Olmos.
Fotografia: Bet Rourich
So: Verònica Font.
Directora de producció:Leonor Miró.
Ajudant de direcció: Menna Fité.
Muntatge: Pablo García
Interpretada per: iFele Martínez, Tzeitel Rodríguez y David Bendito.
Empreses productores: Producciones Doble Banda-Eddie Saeta- Ficción Producciones-Televisión de Galicia
Amb el suport: ICAA, ICIC
Amb la col·laboració de TV3
Any: 2007
Sinopsi:
|
Un viatge. Una càmera de cartró i una pel·lícula d'amor inacabada. En la seva obsessió per atrapar el temps, l'amor i la bellesa, Víctor no va arribar mai a finalitzar el seu ambiciós projecte. Ara, uns nens i nenes, des de la seva mirada infantil i oberta, tracten d'aconseguir amb aquell material filmat el que l'ambició del director adult no va poder aconseguir: atrapar la vida.
… proporciona secuencias impagables, donde el candor infantil –y de los adultos- tiene como referente el cine como ventana de los sueños. Un ejercicio sensible y fascinante. LA VANGUARDIA. 24 de junio de 07. Lluis Bonet Mújica.
… el resultado final, misterioso, delicado, sin duda uno de los ejercicios más singulares que ha dado el cine del estado español en los últimos años. AVUI. 26 de junio de 2007. Carlos Losilla.
…Bolboreta reflexiona acerca de cómo una cámara de cine puede ser usada para preservar la esencia visual de un espacio y tiempo únicos. NEW YORK TIMES. Martes 13 noviembre de 2007. Nathan Southern
L’HUMANITE. 26 de septiembre de 2007. Marie-josé Sirach. |
Mesalla. Pacifistas en Iraq
Director: Alberto Arce
Producció executiva: Pablo García/Yolanda Olmos
Directora de producció: Leonor Miró
Fotografia: Alberto Arce
Muntatge de so i mescles: Verònica Font
Muntatge: Cristián Tapies/Alberto Arce
Empreses productores: Producciones Doble Banda-Televisió de Catalunya-Palacios Producciones- Canal Sur.
Amb el suport de: ICIC
Any: 2007
Sinopsi:
Un relat sobre l'esperança, el valor i la dignitat d'un grup d'activistes iraquians que, lluny del rancor o la venjança i escapant de les divisions artificials que pretenen enfrontar-los, persegueixen un somni: la reconciliació i la reconstrucció de la societat civil a l'Iraq a través de la resistència no violenta. Durant l'any 2007, el director, càmera en mà, segueix a través d’ Erbil, Suleimanya, Halabja i Kirkuk a aquests iraquians que diàriament es juguen la vida per la pau.Durante el año 2007, el director, cámara en mano, sigue a través de Erbil, Suleimanya, Halabja y Kirkuk a esos iraquíes que a diario se juegan la vida por la paz.
Del director de "Nablús, ciudad fantasma" i "To shoot an elephant"
"El perill i el valor de pensar diferent"
Alberto Arce
Shorok
Directora: Yolanda Olmos
Productora Executiva: Yolanda Olmos.
Fotografia: Bet Rourich
So: Verònica Font.
Directora de producció: Leonor Miró.
Empreses productores: Producciones Doble Banda-Entrepobles-Al Mahron
Amb el suport: Agencia catalana de cooperació al desenvolupament-Fons català de cooperació al desenvolupament
Any: 2007
Sinopsi:
Shorok, en àrab significa aurora.
Khadija, Salwa, Hoda, Nadia, Saïda, cinc dones marroquines prenen la paraula per
fer-nos partícips de la seva lluita personal i col·lectiva, reclamant un futur més
equitatiu i més digne. Totes aporten la seva llum per a mostrar-nos els primers temps d’un canvi que ha d’arribar.
"Shorok no és un intent exhaustiu d'explicar la situació de les dones al Marroc, ni intenta retratar una mostra quantitativament significativa.
És un acostament qualitatiu."
Yolanda Olmos
Humans a Venta Micena
Director: Germán Balart
Producció Executiva:Yolanda Olmos
Fotografia: Pablo García
So directe: Verònica Font/Marta García
Muntatge de so i mescles: Verònica Font
Música Original: Blanca Gibert/La Búsqueda
Empreses productores:Producciones Doble Banda/Televisió de Catalunya/Granada Mira TV
Amb el suport: ICEC, Fundación Caja Granada.
Any: 2007
Sinopsi:
L'any 1976, el paleontòleg Josep Gibert va descobrir a Venta Micena (Orce-Granada)
un dels jaciments fosilífers més importants d’Euroasia i posteriorment el fragment
cranial conegut popularment com l'Home d’Orce.
El descobriment que canviava el paradigma existent sobre l'evolució humana va
provocar una dura controvèrsia que durant més de 20 anys va obstaculitzar el treball
de recerca iniciat per Gibert i els seus col·laboradors.
El Dr. Gibert va morir el 7 d'Octubre de 2007 coincidint amb la denegació de l'últim
permís que havia sol·licitat per excavar a Venta Micena.
Aquesta és la història de 20 anys de lluita.
Alicia Retratada
Director: Pablo García
Producció executiva: Yolanda Olmos
Fotografia: Manel Almiñana
Muntatge: Pablo García
So directe: Verònica Font
Disseny de so: Verònica Font/Juan Sánchez "Cuti"
Direcció artística: Amanda Baqué
Maquillatge: Raquel Espada
Empresa productora: Producciones Doble Banda/ La Zanfoña producciones
Amb el suport: ICAA, Junta de Comunidades Castilla-La Mancha.
Any: 2003
Amb Fele Martínez en el paper de Lewis Carroll i Cristina Morales en el de la nena Alice
Liddell.
Sinopsi:
Just abans de ploure, sota un trist cel gris, sorgeix un instant fotogràfic màgic. Lewis
Carrol, un gentleman anglès, i Alice Lidell, la nena que el va inspirar a escriure Alícia
en el país de les meravelles.
Curtmetratge seleccionat en la Setmana de la Crítica de Cannes (2003) i Premi
especial del jurat en Abycine (2003).
La serp de dos caps
Director: Eloi Rocamora
Producció Executiva: Yolanda Olmos/ Pablo García
Fotografia: Antonio Trullenque
Disseny de so: Juan Sánchez "Cuti"
Muntatge: Josep Morato
Interpretat per: Pep Munné i Albert Privat
Empresa productora: Producciones Doble Banda
Any: 2002
Sinopsi:
Javier, un home de quaranta anys, rememora moments de la seva infància en els
quals compartia amb el seu pare l'experiència d'un cotxe nou: un Mercedes de 1962.
Records que van des de l'admiració a l'obsessió per un vehicle que va canviar les
seves vides.
La Miranda, recuerdos de nuestra casa
Directora: Verònica Font
Producció Executiva: Yolanda Olmos
Fotografia: Pablo García
Muntatge: David Vericat
So directe: Verònica Font, Albert Espel
Música: Nando Caballero
Empresa productora: Producciones Doble Banda
Any: 2002
Sinopsi:
Una casa, un lloc on s'acumulen experiències. Haver de deixar-la a vegades és
dolorós, tot i que mai tanques del tot la porta als records dels jocs, els riures i les
cançons que vas viure-hi.
Vos, que sos mi hermana
Directora: Yolanda Olmos
Producció Executiva: Yolanda Olmos
Ajudant de direcció: Leonor Miró
Fotografia: Pablo García
Muntatge: Pablo García/Yolanda Olmos
So directe: Verònica Font
Empresa productora: Producciones Doble Banda i Entrepueblos
Any: 2001
Sinopsi:
Dones de Nicaragua ens parlen del seu esforç per canviar la societat en què viuen. De
la seva lluita personal i col·lectiva per aconseguir tot el que els ha estat negat.
Aquestes dones prenen la paraula i ens fan partícips del seu viatge cap a un futur més
just i equitatiu per a dones i homes. Inés, Coquito, Avelina, Gerónima, dones que
miren cap a endavant i una ràdio que reclama els drets per una vida més digna.
“La mujer se está empoderando, es una transformadora del presente y forjadora del futuro, es futurista, ve más hacia allá, no está, que sí señor a todo, que mira que afuera hay un horizonte, hay luz clara…”
Coquito
Fuente Álamo, la caricia del tiempo
Director: Pablo Garcíaa
Producció Executiva: Luis Miñarro
Ramón Garcíá, Nuria Pérez de Lara
Ajudants de direcció: Isable Castella/Leonor Miró
Fotografia: Marc Cistaré
So directe:Verònica Font, Joan Dibarboure
Muntatge de so: Oriol Cuspinera, Verònica Font
Disseny de so: Juan Sánchez "Cuti", Verònica Font
Empresa productora: Producciones Doble Banda/ Eddie Saeta
Any: 2001
Sinopsi:
A Fuente Álamo la vida transcorre en un dia d'estiu. La llum, els sons i les hores
passen, des que apunta el dia fins a la nit, gravats per un observador amagat,
imperceptible i discret que acaricia els esdeveniments diaris de les vides dels nois i
noies, de l'àvia María, de les noies de la fàbrica de sabates i de Pedro i Guillermo, dos
compatriotes. I al final del dia, la festa dels «gazpachos». Una història real diferent i
un reflex del pas del temps.
'Atención a esa película'
José Luís Guerín
'...es sin proponérselo, una película verdaderamente musical.'
Miguel Marías
'...Pablo ha conseguido transmutar el polvo de los caminos manchegos en polvillo de oro...'
Joaquín Jordá
'... con "Fuente Álamo, la caricia del tiempo" se puede pensar que Víctor Erice, empieza finalmente, a tener descendencia en el cine español...'
Kathleen Gomes
